La primera notícia documental que tenim de l'existència de la fàbrica és una certificació que ha de fer l'apoderat de Comercial Castilla S.A. Josep Sistachs Carrasco a favor de Maria Clusella Puigmartí per tal que consti que va estar treballant de nuadora a la fàbrica des del mes de maig de 1912 fins el desembre de 1915. (S'hi adjunta el nom de persones que poden testificar-ho).
En el diari Pla de Bages del 9 d'agost de 1912 es diu que s'organitzarà "un acte de gratitud als senyors don Josep Codinach i Cia, ...per la felis idea d'establir aquí una fàbrica de teixits..."
En una acta municipal del 27 d'octubre de 1912 es diu: «...en virtud de haberse instalado en este pueblo una fabrica de tejidos (?) con aquella poder proporcionar el sustento de las familias pobres menesterosas y necesitando para su desarrollo y movimiento la fuerza Eléctrica que suministrará la Electro Industrial Moyanesa la que será transportada a alta tensión des de San Lorenzo Savall...»
En el setmanari manresà L'amic del Poble. (Portavèu de la Joventut Carlista) el 27 de febrer de 1913 el corresponsal de Mura hi escriu: «...Ademés a no tardar se posarà en marxa la fàbrica de teixits moguda per la electricitat, propietat de nostre compatrici Sr. Codinach i son consoci Sr. Humet. En dita fàbrica hi haurà uns 60 telers, funcionantne actualment alguns..»
A l'acta municipal de l'11 de gener de 1914 s'acorda que es pagarà a la societat "Electro-Industrial" dels Srs. Roqueta y Roger la quantitat de 275 ptes. en concepte de l'electricitat de l'enllumenat públic corresponent a l'any 1913.
El diari d'avisos i notícies La Comarca del Vallès del 18 d'agost de 1914 quan fa referència a la festa homenatge que organitza el poble en honor del diputat a Corts Alfons Sala cita que el director de la fàbrica de cotó és en Rodolfo Sirera.
En el butlletí nº 6 de l'Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa de febrer-abril de 1920, dedicat íntegrament a Mura, s'hi explica: "Mura, ja compta amb força elèctrica i tal volta dintre de poc temps pot convertir-se en una colònia industrial, puix ja té recenment establerta una fàbrica de teixits de cotó d’uns vuitanta telers, propietat d’en Climent Verdaguer."
A l’acta municipal de 24 de juny de 1923 consta que es constitueix per primera vegada la Junta Local de Reformas Sociales amb:
Salvador Vila Soler Vocal nato
Clemente Verdaguer Tarradellas Vocal nato
Agustin Sala Fainé (flequer) Vocal patrono
Pedro Fabrés Mas (moliner) Vocal patrono
Antonio Sole Coma Vocal patrono
Isidro Llobet Casasayas, Mateo Camí Pascual i Juan Alavedra Vall, Vocales patronos suplentes
Jaime Piqué Badia Vocal obrero, José Coma Sole Vocal obrero, Melchor Tort Sort Vocal obrero, Antonio Sugordan Domingo Vocal obrero.
A la matrícula industrial de Mura del 1924 i 1929 surt la empresa a nom de Clemente Verdaguer Tarradellas (Barna) amb 69 telers mecànics, situada al carrer de la Muntanya.
En un document de certificació del temps treballat a l’empresa d’una treballadora, Aurora Cots Roura, es diu que hi va treballar des de l'any 1925 fins l'any 1931 quan tanca l’empresa «Clemente Verdaguer».
Acta municipal del 24 juny de 1923
Matrícula industrial de l'any 1924
No es tenen notícies de l'activitat a la fàbrica de Mura.
A partir de 1941 comença l'activitat de la fàbrica a càrrec de Manuel Clemente Sanou com queda registrat en el "Libro de registro de productores" (Nº Patronal Vejez 26.734) on consten les dates d'alta dels treballadors a l'empresa durant l'estiu d'aquell any. (Veure el llistat de personal)
Al BOE de 1955 surt l'empresa de Manuel Clemente Sanou inscrit al Cens de Productors Nacionals (C.P.N.) amb data de 4/7/1951. Amb oficines al carrer Provença 339 de BCN.
A la matrícula industrial del 1953 i 1961 apareix com a propietari: Manuel Clemente Sanou, Fca. Tej. Alg. 90 telares 22 HP.
1 Taller mecànico de 5 HP.
El 1953 el director de la fàbrica, Enric Guardiola Planell, en representació del propietari, cedeix la casa del carrer Nou 22 perquè sigui ocupada pel mestre nacional i família.
Durant la dècada de 1950 i començament dels 60 es van produir més altes i baixes del personal laboral que van quedar registrades manualment.
Si ens atenim a les dades consultades el màxim nombre de persones que van treballar a la fàbrica en el transcurs dels anys ronda les 125, majoritàriament dones. En el registre dels tres llibres de productors dels anys 40 la proporció fou de 92% de dones i 8% d'homes. En el llistat final de l'any 1962 on s'indica l'antiguitat de cada treballador la proporció d'homes puja al 18 % i el de dones 82%
Full salarial mensual d'una treballadora l'any 1956
Personal masculí de l'empresa aprox. anys 60
En una certificació que signa Joan Escapa com a apoderat de l'empresa s'afirma que a partir de novembre de 1956 es fa càrrec de la fàbrica la firma Comercial Castilla S.A.
A la segona meitat de la dècada del 50 qui es fa càrrec de l'empresa és Comercial Castilla S.A. que el 1963 farà suspensió de pagaments i posteriorment s'encarregarà del seu tancament.
Segons els registres documentals i les convocatòries oficials de l'empresa en aquella època, els noms vinculats a la direcció de Comercial Castilla, S.A. el 1963 i els anys immediatament posteriors són els següents:
President del Consell d'Administració: El càrrec l'ocupava Cesáreo Castilla Delgado. Va ser una figura molt coneguda a la Barcelona de l'època, ja que, a més de la seva activitat industrial, va ser president del Reial Club Deportiu Espanyol precisament entre els anys 1962 i 1963.
Secretari del Consell d'Administració: El secretari era Francisco Figuerola. El seu nom apareix de forma recurrent en les actes i convocatòries de la societat, incloent-hi les reunions posteriors al tancament de la fàbrica de Mura per gestionar la liquidació de l'empresa.
Altres figures de la direcció: En documents posteriors referents a la subhasta d'actius i la liquidació definitiva de la societat (1967), apareix el nom de Pilar Ferré (citada com P. Ferré) ocupant la presidència del consell en la fase final de dissolució, cosa que indica que era una persona clau en l'estructura directiva o de propietat de la companyia durant el període de tancament.
Aquests administradors gestionaven la societat des de la seu central al Passeig de Sant Joan, 34 de Barcelona, des d'on es van prendre les decisions relatives al tancament de la unitat productiva i la posterior indemnització de la plantilla a Mura.
Segons la nòmina d'indemnitzacions fetes als treballadors en el moment del tancament de la fàbrica hi havia un total de 55 persones (46 dones i 9 homes).
A l'inventari que es va fer el 1963 els espais que ocupava la fàbrica eren 2.153,47 metres quadrats.
La relació d'edificis y finques propietat de l'empresa eren:
Carrer Muntanya nº 11 edifici fàbrica
Carrer Muntanya nº 15 vivenda ocupada pel majordom de la fàbrica J. Escapa.
Una casa amb façana carrer Muntanya nº 2 i carrer Nou nº 1 edifici compost d'una vivenda a la planta baixa i dues vivendes en el primer pis, vivendes actualment ocupades per productors de l'empresa.
Una altra casa al carrer Nou, 26 d'una sola vivenda actualment ocupada per l'encarregat Josep Perarnau.
Mentre la fàbrica va estar parada i en liquidació, l'extreballador Joan Serra Singla, va quedar a càrrec del manteniment i custodia de la fàbrica.
El dia 20 de desembre de 1965 en subasta notarial va ser adjudicat l'immoble de la fàbrica Castilla S.A. al senyor Esteve Guillem Vallribera. Tanmateix, tota la maquinària, eines i altres elements de la fàbrica van ser adjudicades al mateix senyor com a apoderat de l'empresa GUILLEM S.A. (El liquidador de l'empresa, Enrique Briz Armangol, fa arribar la notificació a l'encarregat Joan Serra Singla)
El 6 de juliol de 1966 el liquidador notifica a l'encarregat de la custodia de la fàbrica que el senyor Esteve Guillem Vallribera havia renunciat a la compra de l'edifici de la fàbrica per la qual cosa torna a estar a la venda. No així la maquinària, eines i altres existencies que sí han sigut comprades per l'empresa GUILLEM S.A.
Finalment el 12 d'agost de 1966 l'immoble de la fàbrica va ser venut a una societat formada pels senyors: Miquel Prat Saumell, Francesc Sola Prat i Ricard March Griera.