L’església de Santa Creu de Palou es trobava dins l’antic terme del castell de Mura, al lloc conegut com Palou o el Farell. En els seus orígens fou parròquia, però més endavant passà a ser sufragània de Sant Martí de Mura, fins que finalment quedà sense culte.
La primera menció coneguda data de l’any 1225, on apareix com a parròquia de Santa Creu, tot i que sense especificar-ne el lloc exacte. Tanmateix, el fet que s’esmenti al costat de béns situats a Rocafort fa pensar que es tracta, efectivament, de la de Palou. Més endavant, el 1285, ja és citada com a Santa Creu de Mura.
Tot indica que l’església va perdre aviat la seva funció parroquial, ja que a partir de mitjan segle XIV ja no apareix a les llistes del bisbat. En canvi, als segles XVI i XVII sí que hi consta com a sufragània de Sant Martí de Mura.
Tot i que l’edifici va ser reestructurat al segle XVIII, encara conserva bones restes del temple romànic original, que era d’una sola nau amb absis. Ara bé, aquestes restes no corresponen a una sola etapa constructiva: l’estudi de l’edifici permet distingir dues fases.
L’absis, decorat amb arcuacions i bandes llombardes, correspon al segle XI; mentre que la nau, més ordenada i sense decoració, és ja del final del segle XII.
L’absis, situat a llevant, és semicircular i gairebé tan ample com la nau. Està cobert amb una volta de quart d’esfera i una teulada de lloses. A l’exterior, presenta nou arcuacions cegues agrupades en tres bandes llombardes, coronades per una cornisa estreta. Al centre s’obre una finestra rectangular amb una llinda de pedra i, a l’interior, un arc de mig punt.
La nau és rectangular i originàriament estava coberta amb volta de canó seguit, sense arcs torals, tot i que actualment una part s’ha esfondrat. L’obertura de l’absis cap a la nau es fa mitjançant un ressalt cobert amb volta de canó, que actua com a transició entre tots dos espais. Com que l’absis és més alt, cal pujar quatre graons per accedir al presbiteri.
El portal original, avui tapiat, s’obria al mur de migjorn, on posteriorment s’hi va afegir una porta moderna amb l'adovellat lamentablement espoliat als anys 70. Al mateix mur hi ha també una finestra romànica actualment cegada.
L’aparell de l’absis, fet amb carreus arrebossats, és més rudimentari que el de la nau, on les pedres, més ben tallades i alineades, donen un aspecte més acurat.
En la reforma del segle XVIII, el temple fou ampliat cap a ponent, s’hi afegiren dues capelles laterals prop de l’absis, es reféu el frontispici amb un campanar d’espadanya de dues obertures i amb unes escales exteriors per accedir-hi; i es tapià el portal primitiu per obrir-ne un de nou al capdavall de la nau. També es cegà un finestral antic, i s'enguixaren els murs interiors, mantenint la volta de mig punt.
A la banda de migdia i darrere l'absis hi havia el cementiri amb el panteó subterrani dels Matarrodona amb una creu celta de pedra. Als anys 80 mans pietoses -per evitar que fos espoliada com les dovelles del portal- van portar la creu al cementiri de Mura. Al costat de l'absis es conservava un nínxol amb làpida de marbre on es llegia:
CECILIA PUIG Y ALABEDRA
QUE FALLECIÓ EL DIA 16 DE MAYO
DE 1889
A LA EDAD DE 60 AÑOS
E P D
Segons F. Villegas el campanar tenia una campana del s. XVI amb una llegenda que deia "Gabriel Ortis me fecit"
Avui dia, la capella, amb part de la coberta ensorrada, es troba abandonada i en estat de deteriorament avançat. Si no s’hi actua aviat, Santa Creu de Palou corre el risc de convertir-se en una ruïna definitiva, i amb ella s’esvairia una part valuosa del nostre patrimoni romànic rural.
De Santa Creu de Palou, sufragània de la de Sant Martí de Mura, mossèn Oller rector, en feia aquesta descripció el 1592:
"La sofregania de Mura, la qual se anomena Sta. Creu de Palou, es a la part de sol ponent y dista dela parrochial sglesia de St. Marti de Mura, so es, queya de camí una leuga larguíssima, aspre, pedragossa, solitaria y de mal cami; y se tenen de travesar montanyes altes ab grans pujades i baxades. Sta la sglesia cituada en una costa ala part de mix jorn.
De grandesa de sis fins en quaranta sollas de larc y quatorse fins en setze de ample. La fabrica de ella es de una volta grosida rahonablement, fort, blanca y reparada. Te tres capellas dins si, so es, la major ab son altar de pedra y ara portàtil y retaula dedicat a honra i veneratio dela sanctissima creu de Christo. Sta a la part dreta de dita capella y altar major, altra capella ab altar y retaula dedicat a nostra Senyora Maria Sanctissima, y ala part squerra, altra capella ab son altar y retaula dedicat a veneratio y honra del benaventurat St. Sebastia, St. Roc y Sta. Apollonia; tenen los dits altars los hornaments de pallits, tovalles, cassulles y lo demes, bons y honests, y un parell de canalobres de lauto per cada altar, y devant dits altars y capelles pengie un canalobre de fero ab ciris per afer luminaria quant se alsa lo Sanctissim Sagrament, y dos lantias ab ses bacines decent ment.
Esta dita capella devota sola, no te cassa alguna prop de ella, no esta en ella reservat lo sanctissim Sagrament. Junt a ella sta un fossar per les casses de dita sofragania, les qual casses de dita sofregania Sta. Creu de Palou son quatre, tres de les quals son habitades y una que, per lo present, noy sta algu. En dita sofregania Sta. Creu de Palou se va de Mura en fora a dir missa tots los diumengies y algunes festes del any y altres dies. Te dita capella y sofregania un calser de plata honest, y també te dita capella y sofregania pila de de fonts babtismals de pedra ab tencador de fusta, tancadura y clau, y cobertor de cuyro. Es dita sofregania penosíssima de servir, emperò com la gent de aquellas tres casses sian bons cristians y devots, y dita capella devota, donen animo y sfors per fer dita servitud. Les charitats se aplegan en lo basi de les animes per caritat de misses se celebran per ellas."