Embedded Files
Anys 1365-1370. Fogatge: XXXII focs
Anys 1365-1370. Fogatge: XXXII focs
El 1365 es va fer una revisió del nombre de focs en algunes ciutats, viles i llocs del braç reial, amb l'objectiu de fer efectiu el donatiu que s’havia acordat en les sessions celebrades a Tortosa de les Corts de Barcelona-Lleida-Tortosa. En l'última sessió s'acordà finançar mil cinc-cents homes a cavall i la construcció de diverses naus. Els focs o llars coresponents a Mura se'n comptabilitzen: Trenta-dues.
Any 1497. Fogatge: 12 focs
Any 1497. Fogatge: 12 focs
El fogatge de 1497 fou ordenat per les Corts de Tortosa, l'objectiu del qual fou el de sufragar el rei Ferran II el Catòlic amb la guerra contra França.
Total de focs: 12: 11 laics i 1 d'eclesiàstic.
Any 1515. Fogatge: 14 focs
Any 1515. Fogatge: 14 focs
El 1515 es van celebrar a Lleida les últimes Corts Generals del regnat de Ferran II, presidides per la seva segona muller, Germana de Foix, a causa de la delicada salut del rei. Es va ordenar un fogatjament amb l’objectiu de recaptar un donatiu destinat a pagar 400 homes d’armes que havien d’assegurar les fronteres dels territoris que la corona posseïa a Itàlia, arran de la guerra contra Francesc I de França.
Total de focs: 14, 13 laics i 1 eclesiàstic.
Any 1553. Fogatge: 16 focs.
Any 1553. Fogatge: 16 focs.
Les Corts convocades a Montsó per Carles I van imposar un fogatge per finançar les guerres amb França i defensar-se contra els atacs turcs al Mediterrani. Aquest fou el resultat: [Segurament Valenti Sanctvicens és en Sentley (Santlleïr)]
Any 1592. Consueta de mossèn Oller, rector de Mura: 265 habitants
Any 1592. Consueta de mossèn Oller, rector de Mura: 265 habitants
A la Consueta que redacta el rector de Mura l'any 1592 hi fa una relació dels habitants dels masos ide la sagrera del poble indicant el nom i cognom, edat i si havien fet la camunió o no (menys de 12 anys). Aquest és el resum:
Any 1626. Cens parroquial. 283 persones
Any 1626. Cens parroquial. 283 persones
Amb motiu de les Corts celebrades a Barcelona pel rei Felip IV de Castella es va ordenar de fer un cens poblacional de Catalunya. Per aquest motiu el virrei de Catalunya, el bisbe Joan Sentís de Barcelona va dirigir una carta a l'ardiaca de Vic, Joan Barrera per tal que fes un recompte de les cases, persones i hisendes de la diòcesi de Vic, que a més del vigatà comprenia els deganats de Manresa, Prats del Rei i Igualada. Pel que fa a la parròquia de Mura el resultat enviat fou aquest:
Cases Persones homes Dones Nens Hisenda
20 283 120 94 69 ---
Any 1719. Cens. 231 habitants
Any 1719. Cens. 231 habitants
Mura. Es lugar, las jurisdc. son del Rey, tiene 73 casa separadas con 231 hav.
Rocafort. Es lugar, las jurisdic. son del Abad de St. Benet de Bages, tiene 17 casa separadas, con 99 havit.
Talamanca. Es lugar, las jurisdic. son del Marqués de Castellbell tiene 23 casa juntas, con 230 havit.
Vallhonesta. Es lugar, las jurisdic son del rey y de la Marquesa de St. Vicente, oi del Rey, tiene 7 casa separadas, con 45 havit.
Any 1735. Cadastre reial. 67 contribuents (+6)
Any 1735. Cadastre reial. 67 contribuents (+6)
El cadastre va ser un altre impost que s'establí a Catalunya a partir de la implantació del decret de Nova Planta (1714) i que afectava principalment a les classes populars (pagesos i menestrals). Cada poble o ciutat havia de contribuir amb una determinada quantitat de diners en funció de la seva població. En el cas de Mura, l'any 1735, havia de reunir la quantitat de 6.095 Rals d'ardit. El batlle i els tres regidors havien de repartir aquesta quantitat entre els caps de família que tenien possessions en el terme els quals havien de contribuir en funció de les terres, les cases, el personal, el bestiar i els fills o germans. Aquell any van ser 67 caps de família residents al terme i 6 contribuents que tenien terres a Mura però eren d'una altre terme.
Els encarregats de fer tan desagraïda feina vans ser el batlle Josep Llobet i els regidors Rafel Vila, Francesc Riera i Martí Mas. En Bartomeu Pontons fa d’escrivà dels regidors i redacta el document. La llista dels contribuents amb la quantitat fou aquesta:
cadastreMura1735.pdfAny 1780. Cens parroquial. 746 habitants
Any 1780. Cens parroquial. 746 habitants
El bisbe Antoni Manuel Artalejo, bisbe culte i il.lustrat nascut el 1714 a Ciempozuelos, va ser proposat per Carles III com a bisbe vigatà i fou confirmat pel papa Pius VI l'any 1777. L'any 1780 ordenà de fer aquest cens demogràfic i econòmic del bisbat de Vic.
A destacar que es declaren 124 cases, 533 persones més grans de 12 anys i 213 més petites d'aquesta edat. Hi ha dues fàbriques d'aiguardent i una filatura de llana i 7 telers de teles bastes. També hi ha un hospici petit de torns i cardes que acull una vintena de nois i noies pobres.
[El total de 746 habitants creiem erroni, doncs contrasta amb el censos anteriors i el posteriors]
Any 1787. Cens del Comte de Floridablanca. 305 habitants
Any 1787. Cens del Comte de Floridablanca. 305 habitants
El cens de Floridablanca fou un document censal elaborat a Espanya, dirigit pel Comte de Floridablanca, ministre de Carles III, entre 1785 i 1787; és considerat el primer cens espanyol de població elaborat seguint tècniques estadístiques modernes. Es requerí als alcaldes de les diverses poblacions que indiquessin les circumstàncies personals (sexe, edat, estat civil) de tots els habitants dels quals era responsable, aportant també informació sobre l'estat civil i la situació econòmica de la unitat familiar.
Any 1848. Diccionario Madoz: 283 ànimes
Any 1848. Diccionario Madoz: 283 ànimes
El "Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar" és una obra enciclopèdica dividida en 16 volums. Va ser publicada per Pascual Madoz entre 1846 i 1850. Aplegà els coneixements geogràfics, socioestadístics i històrics de l'Estat espanyol i les colònies, seguint un rigorós ordre alfabètic i a partir d'una gran xarxa de corresponsals. Aquest és el recull que va obtenir de Mura:
Lugar con ayuntamiento en la provincia, audiencia terr., ciudad g. de Barcelona (6 leg.), partido judicial de Manresa(3), diócesis de Vich (1): Sit. en el fondo de un valle, cercado de montañas por todas partes; con buena ventilación y Clima templado y sano; tiene 80 Casas distribuidas en 4 calles estrechas y sin empedrar y 1 plaza, 1 escuela particular de instrucción primaria; una iglesia parr. (S.Martin) de la que es anéja la de Sta. Cruz de Palou, servida por un cura de segundo ascenso. El Térm. confina N. Rocafort; E. Monistrol de Calders; S. Matadepera y Vacarisas del partido de Tarrasa, y O. el último y Vallhonesta; se estiende 2 leg. de N. á S. y 1 4/2 de E. á O. El Terreno es de mediana calidad; la parte montuosa está poblada de pinos, encinas y mata baja; corre por él un pequeño arroyo cuvas aguas se utilizan poco para el riego; contiene canteras de piedra de cal. Los Caminos son locales. El Correo se recibe de la cabecera del partido, por un conductor particular, los lunes, miércoles y sábados, y se despacha en estos últimos y en los lunes y jueves, Prod.: trigo, vino y legumbres; cria ganado lanar, y caza de conejos y perdices. Ind.: 2 molinos de harina, Comercio: esportacion de vino é importación de trigo y otros efectos, Pobl. 79 vec, 283 almas Cap. Prod. 2.288,800. Imp. 57,220.
Any 1890. Mapa vinícola de Roig Armengol. 731 habitants
Any 1890. Mapa vinícola de Roig Armengol. 731 habitants
En Ramon Roig Armengol va fer una "Memoria acompañatoria al mapa regional vinícola de la província de Barcelona" l'any 1890, en la qual comptabilitza uns 731 habitants, dels quals, la població dedicada a l'agricultura era de 204 persones. La producció de vi era de 2.500 hectolitres.
Any 1910. Nomenclátor de ciudades, villas, lugares y aldeas... 477 habitants
Any 1910. Nomenclátor de ciudades, villas, lugares y aldeas... 477 habitants
Del total d'habitants 392 residien en el nucli i 85 en masos allunyats del poble.
Page updated
Google Sites
Report abuse