Embedded Files
En compliment d'una antiga prometença feta pels amos dels principals masos del terme amb el beneplàcit del Comú de la Vila i del rector de la parròquia de Sant Martí, per demanar a Déu que no es repetís l'epidèmia viscuda pel poble "que de nou en moriren vuit"; es realitzava anualment al voltant de la festa de Sant March un romiatge de Mura a Montserrat. El text original diu així:
"En lo any 1500 se feu la prometensa de anar los peregrins de Mura a Montserrat se va fer per grans Necessitats de Malalties que fou tan gran la mortaldad que dels nou moriren els vuit y se ha promès Anar Descalsos peus i cames vestits de blanch camisa y gorra... demanat perdó a Déu los dits han de ser cada un hamo de casa han de anar reconciliats ha de fer dir una missa pagan de la hobra.
Los dits son Madi un Vall un Sole un Sanlley un Perich un Mas un Vila un Puigh un Matarrodona un Puijtdoura un Farell un Putxet en dita prometensa y ha de temps del dijous fins el dissabte de St. March fou feta per consell del comu Representant lo Parroco de Mura Para Ermanter frara de La Cartuxa."
La dotzena de pelegrins el dissabte després de S. Marc sortien de l'església acompanyats pel rector i el poble amb la Creu alçada i ciris fins a la riera, on s'acomiadaven. Passaven pel Puig de la Balma on resaven una Salve a la capella de Santa Margarida; a l'arribar al serrat del castell del Puig divisaven per primera vegada la muntanya de Montserrat i agenollats a terra entonaven una Salve, seguien fins a Santa Creu de Palou on tornaven a resar una Salve i després reposaven sota una alzina d'El Farell. Continuaven assaven fins a Rellinars i en la seva església resaven una Salve; s'aturaven a la casa del Gall de Castellbell on dinaven, a Monistrol de vegades s'aturaven i de vegades passaven de llarg de l'església parroquial per evitar la burla dels vilatans; pujaven a la muntanya per la drecera de la Coveta i a mitja tarda arribaven al monestir on els rebia el P. Abat. Tot seguit feien una visita a la Moreneta, i després de rentar-se passaven la nit a les cel·les del Santuari. L'endemà diumenge, oïen la santa missa i emprenien la tornada, aquesta vegada ja calçats i sense la camisa i gorro. Dinaven a cal Felip Neri de Rellinars. Quan arribaven al mas d'El Puig de la Balma berenaven i es tornaven a descalçar i posar-se la camisa i el gorro blanc per tal de fer l'entrada al poble tal com havien marxat. Al passar per la Creu del Puig tocaven les campanes i el poble sortia a rebre'ls en processó amb la Creu alçada, ciris encesos, repics de campanes i entraven tots a l'església.
Pel camí a més de les Salves resaven vint parts del Rosari en veu alta, deu a l'anar i deu al tornar. Juntament amb els romeus hi solia anar un traginer amb cavalcadura que els portava les provisions. Al principi hi anaven els amos dels masos citats, més tard contractaven homes que fessin el pelegrinatge en nom seu i al preu de 10 pessetes; i el menjar corresponent que duien en un matxo.
Al llarg dels temps es van anar introduint variants a tant soferta pràctica religiosa. Així, el rector Ramon Camprubí el tretze d'abril de 1947 certifica el següent:
Certifico: Que en un plec guardat en aquest arxiu parroquial consta la relació següent:
"Es la memoria de la necessitat en que's trobà la prov. de Barna durant els mesos d'estiu del any 1854, degut a una enfermetat molt enorme anomenada còlera morbo o peste, els habitants de Barcelona varen marxar la major part a pobles i vilas. Cessà dita peste a primers de setembre del mateix any. A Manresa, amb poc temps, moriren més de 2.500 persones i en pobles de la marina fou molt gran el número. En aquesta de Mura no morient més que una dona i dos homes, pero es ferent grans pregaries i processons, amb moltes atxes i molta gent descalça, i per això aquesta població fou lliurada del rigurós càstic de Déu, i essent aixis, els principals homes honrats del poble determinarent que juntament amb els amos o propietaris, anirian anyalment entre tots els acordats, dos homes com a peregrinació a Montserrat. Aquests dos serien sortejats cada any a qui toques, donant els volts que consiga i que entre tots pagaran un duro per cada pelegrí, per passar lo camí i per la Missa que cada un encarregaria a Montserrat lo dia assenyalat, com es lo dissabte passat Sant Marc.
Els subjectes que convinguerent son los següents:
Salvador Sellarés de cal Batista
Matias Farell , sastre del Molí del Torrent
Jaume Arola, del carrer de la Montanya
Josep Mas moliner del arrabal
Martí Sellarés fuster de la plassa
Martí Sala del carrer del Soley
Jaume Rudureda, mestre de cases del carrer Nou
Pare Alavedra dit lo Mariano del carrer Faixò
Francesc Piqué del carrer de Sant Antoni
Jaume Soler, hostaler del carrer Baix
Jaume Valls del carrer de la Montanya
Segimon Sala, esperdanyer del carrer Nou
Pau Riera Cal Masqué del carrer de la Montanya
Joan Alavedra, teixidor de lli del carrer de Baix
Jaume Calvet, del carrer del Soley
Joan Cumí, ferrer del carrer de Baix
L'any següent, o sia, 1855 començà la providencia d'anar a Montserrat. "
I perquè consti en els efectes conseqüents lliuro la present a Sant Martí de Mura a tretze d'abril de mil noucents quaranta set.
Ramon Camprubí, Rector
El rector afegia que tenia referències de persones dignes de crèdit que amb l'avinguda de la República es deixà de fer. En substitució i per evitar burles i escarni, la Superioritat Eclesiàstica, ordenà que se celebrés anyalment a la Parròquia una festa dedicada a la Verge de Montserrat i s'enviés un ciri de 10 kg. i alt com una persona a la Basílica de Montserrat costejat pels veïns. Lo primer s'ha anat observant fins el present, però davant l'encariment del preu de la cera es va optar per enviar, per il·luminació, la quantitat en metàl·lic que costava l'esmentat ciri.
Més tard, el rector Xavier Coll es lamentava el 1972, que també s'acabà l'ofrena del ciri, i ara no quedava res d'aquella prometença que el poble de Mura va complir més de quatre centúries.
I afegia: ¿No seria bo anar a cada any a Montserrat, encara que sigui en autocar com hem fet enguany i presentar una ofrena a la Moreneta en recordança dels nostres pelegrins que amb tanta devoció i sacrifici pujaven fins als peus de la Verge, Patrona de Catalunya?
Sortosament el 1979 els Amics de Mura van recuperar el pelegrinatge a Montserrat i més tard el Centre Excursionista de Mura en va prendre el relleu ininterrumpudament fins el dia d'avui.
Page updated
Google Sites
Report abuse