RESUM DE L'ANY 1994 I FINS AL SETEMBRE DEL 1995

A final de l'any 1993 el Centre Excursionista de Mura va adquirir una estació meteorològica automatitzada.

Per mitjà d'aquesta estació cada 10 segons es verifiquen unes dotze variables meteorològiques que s'enregistren en intervals de mitja hora, com per exemple: la temperatura (màxima i mínima), la humitat, el vent (força i direcció), la pressió atmosfèrica o la pluja. Ben aviat també podrem saber les hores d'insolació efectiva mitjançant un heliògraf que hi ha previst d'incorporar a l'estació.

Cal tenir en compte que la ubicació de l'estació determina els valors dels registres de les variables meteorològiques. És a dir, la temperatura que mesurem amb l'estació al mig del poble (prop del Mirador de l'Ajuntament) no és la mateixa que la de la Gralla, ni la de Reixac, ni la del molí de can Mas. Però les diferències ja són patents fins i tot al mig del poble, per exemple: la temperatura mínima enregistrada sol ser un o dos graus superior a la mínima arran de riera, però és una mica més baixa que la temperatura que hi ha a l'arrecerat i assolellat carrer Nou. Per no entrar en més detalls, només dir que la força del vent i la seva direcció també es veuen determinades per l'orografia, ja que vivim en un poble situat al fons d'una vall voltada de muntanyes prou altes.

Amb la col·laboració de l'Ajuntament, i mitjançant la participació de la Sílvia Falguera i en Joan Pla, es passa diàriament un petit butlletí a TV3 amb els esdeveniments meteorològics més destacables del dia. Segons les circumstàncies meteorològiques, i si tenen o no gaire informació de col·laboradors d'altres pobles, és quan veiem si a Mura ha fet calor, o si hi ha plogut.

Per a tothom que hi pugui estar interessat, aquestes dades estan a la vostra disposició al local social del Centre.

El temps de l'any passat es va caracteritzar per extrems: per defecte o per excés. Si durant l'any va ploure poc, a la tardor vàrem tenir un aiguat. Les temperatures també varen ser extremes, però per superiors. La humitat va ser baixa. Els dies de ponent varen ser nombrosos.

Durant l'hivern havia plogut amb normalitat (gener i febrer). En arribar la primavera va ser quan va començar un sever dèficit de pluja. La normal poca pluja de juny, juliol i agost i els nombrosos dies de vent varen fer enrossir les alzines de les nostres muntanyes, moltes de les quals han mort (en algun solell més de la meitat). Els pins semblaven no estar tan afectats, però a l'arribada de la tardor i durant l'hivern se'n van anar morint molts.

Després de l'estiu, va començar a ploure abundosament durant el setembre, i el 10 d'octubre tothom qui havia demanat aigua s'estirava els cabells. Amb aiguat i tot, l'octubre ha resultat ser un dels mesos més plujosos en molts anys.

Per resumir, mirant les estadístiques l'any passat ha esdevingut un any prou humit: 789 l/m². La mitjana amb prou feines passa de 750 l/m².

Vegem les gràfiques de les pluges de l'any passat i d'aquest any fins el setembre:

Aquest any també ha plogut poc, però més repartit, i no s'ha fet notar tant la poca pluja. Ha estat més fresc i humit que l'any passat.

Aquest any ha estat diferent. A l'hivern va ploure molt poc i va fer molts dies de vent que eixugaren molt la primavera. No va començar a ploure una mica fins als darrers dies d'abril. Aquest començament de primavera tan sec va provocar que les entitats excursionistes i les ADF es mobilitzessin per demanar a les administracions mesures extraordinàries de prevenció d'incendis davant un any que començava molt pitjor. Cal recordar que les destrosses de l'aiguat de la tardor feia que els camins estiguessin en pitjors condicions que a començament d'estiu de l'any passat.

Llavors la cosa es va capgirar: l'abril i el maig va ploure una mica, encara que dúiem un endarreriment de 100 a 150 litres per sota del normal. Però el juny va ser extraordinari: va ploure per sobre del normal, i fins als darrers dies del mes. Això va comportar que fins ben entrat el juliol no hi hagués un risc evident de perill de foc forestal.

Però a principi d'agost el grau alt de perill de focs s'estroncà, ja que des dels primers dies va ploure i continuà plovent. L'agost va ser extraordinàriament plujós: 103 litres per m².

El setembre, sense cap exageració, va continuar plovent, fet que va fer pensar que s'acostava una bona temporada de bolets.

Malgrat que sembli que ha plogut bastant, o per a algú molt, hem de mencionar que les fonts estan bastant seques. La pluja de la primavera va caure tard i molt ben dosificada: va servir per donar beure a les plantes, però no va penetrar a la terra gaire profundament.

L'abundant aigua que va caure a l'agost tampoc va penetrar gaire: en un terra tan sec pel sol d'estiu l'aigua que cau se la beuen les plantes i ajuda a fer fermentar la llavor dels bolets, i poca cosa més.

Vejam si tenim sort i la pluja d'aquesta tardor cau amb enteniment i s'aprofita per fer rajar les fonts.

D'aquest any volem remarcar aquestes curiositats que segueixen a continuació:

El mes de juny cal destacar dos fets. El primer una mica curiós: la primera pluja amb llamps i trons no va ser fins a la vigília de Sant Joan, en què varen caure 13 litres d'un ruixadet. Aquest fenomen creiem que és destacable pel fet que havia plogut en diferents ocasions des del maig i en aquesta època solen ser molt normals les tronades. També remarcarem que el dia 26 de juny va ploure una mica de fang amb una plugeta que només va mullar el terra.

En les nombroses tamborinades de l’agost, n’hi va haver una que va er espectacular a Mura: el dia 21, la primera de les dues tamborinades que varen causar petites inundacions a Manresa, va passar un petit bufarut per sobre cal Celdoni al Raval, on va arrencar una seixantena de teules que quedaren escampades pel càmping.

Aquest dia varen caure 42 litres de cop, que provocaren una baixada de la riera.

En resum, cal remarcar que el passat agost ha estat més humit i plujós que el febrer, març, abril, maig, juny i setembre.

Els fets més destacables de l'any passat varen ser la forta ventada que provocà els focs de començament d'estiu i l'aiguat que arrabassà rius i rieres de les comarques del prelitoral.

Vegem primer el gràfic de les dades preses per l'estació del Centre Excursionita el 4 de juliol del 1994:

El 4 de juliol de l'any passat varen cremar molts indrets de Catalunya, fet que ens va mantenir en alerta permanent. Dies abans, el 30 de juny, havíem tingut l'experiència en el nostre propi terme, on per sort, i gràcies a la col·laboració del temps i a la gran quantitat de gent que hi va participar, el foc es va poder controlar ràpidament.

El fet interessant de ressenyar en aquest dia és la durada de les altes temperatures. Vàrem estar més de 8 hores amb temperatures per sobre de 35 °C; la màxima fou de 39,7 °C a les 17.30 h (rècord màxim anual).

Alguns dies d'estiu es poden assolir temperatures semblants, però el punt màxim s'assoleix en un període d'unes quatre hores. És a dir, només haguéssim estat per sobre de 35 °C unes tres o quatre hores i prou.

També en les humitats cal ressenyar el mateix efecte: vàrem estar més de 6 hores per sota del 10 % d'humitat. La mínima va ser del 2 % a les 15.30 h (rècord mínim anual).

La força del vent va ser extraordinària: la màxima va ser de 53 km/h, amb freqüents cops de vent per sobre de 20 km/h durant més de 10 hores seguides.

Aquests tres aspectes varen provocar la catàstrofe dels incendis forestals d'aquell estiu. De tota manera, ara sembla que els polítics no se'n vulguin recordar, però els titulars dels diaris de l'estiu del 1986 varen ser molt semblants als de l'any passat. Cal estar preparats cada any perquè una meteorologia adversa no causi tants estralls.

L’altre fet destacable va ser l’aiguat. Per fer-ho més comprensible també hem fet un gràfic:

Si l'estiu de l'any passat havia estat dels més dolents i destructors, l'octubre també ho va ser, però des del punt oposat: el dia 10 d'octubre l'aigua destrossava la riera, desfent la feina feta tan laboriosament en els darrers temps.

Gràcies a l'Estació Meteorològica i a la col·laboració que mantenim amb la Universitat Autònoma de Barcelona, es varen fer uns estudis al Departament de Geografia que demostren que en el moment màxim, el cabal de la riera dels Nespres al seu pas pel poble era d'uns 600.000 litres per segon.

Després d'una nit en què havia plogut molt suau, els núvols es varen anar congriant sobre les muntanyes de Mura. La foscor començava a fer suar i després de la més innocent roina va començar a ploure a bots i barrals, i mai més ben dit.

La pluja forta va durar una hora, per sort, però va ser suficient per pujar el nivell de la riera més de dos metres.

Els efectes han estat, i ho seran encara per molt temps, visibles per a tots. Per a alguns, però, l'aiguat va ser viscut dramàticament.

Sortosament no es varen haver de lamentar desgràcies humanes. Ara, l'aigua ja és un tros avall.

L'aigua caiguda en aquella hora no va ser pitjor perquè ja havia estat plovent la nit anterior, o els dies precedents.

Tota l'aigua caiguda és menyspreable en el moment que el nivell de la riera puja més de dos metres. Si no hagués plogut abans hauria estat igual.

Quan l'aigua cau a cops de galleda només pot anar avall, i que no trobi gaires destorbs: el pont de Rocafort en té l'experiència.

Josep Canals i Palau
Mura, setembre de 1995

Extret del programa de Festa Major de 1995